CORAL SANT JORDI DE BARCELONA
Després de gairebé seixanta anys d’activitat ininterrompuda, la Coral Sant Jordi continua fidel a la seva orientació inicial de transmetre el patrimoni de la música coral amb el màxim rigor tècnic i artístic a un públic el més ampli possible. Projectada al futur des de l’experiència, manté viva la il·lusió per superar els reptes que planteja el panorama actual del cant coral, amb una exigència constant per millorar el procés musical en tots els aspectes. La Coral Sant Jordi lidera una família integrada per corals infantils i juvenils, l’Esquitx i l’Espurna, dirigides per professionals de la pedagogia musical, i un cor d’excantaires, el Cor Ponent, amb els quals col·labora en ocasions especials. Té la seu al nucli antic de Barcelona, on disposa d’infrastructura d’assaig amb pianos i arxiu musical i documental. TRAJECTÒRIA La Coral Sant Jordi va néixer el 1947 per iniciativa d’Oriol Martorell qui encapçalà una manera personal d’interpretar la música i una determinada projecció social del fet musical compromesa amb el moment històric del país. Oriol Martorell va ser l’ànima d’una línia coral encara vigent de la qual en donen idea les seves paraules: “ho hem volgut cantar tot, des de melodies medievals gregorianes o del Llibre Vermell de Montserrat fins a música de jazz, sense oblidar els grans músics de tots els temps.” Amb esperit eclèctic combinat alhora amb un compromís especial per la música catalana, la Coral ve realitzant una llarga trajectòria de difusió musical, que ja compta amb més de 1.500 concerts interpretats a Catalunya, Espanya i altres països europeus, i l'ha dut a col·laborar amb Sergiu Celididache, Eduard Toldrà, Duke Ellington, Antoni Ros Marbà, Lluís Llach, Michael Corboz, Sergiu Comissiona, Edmon Colomer, Laszlo Heltay, Laurence Foster, Josep Carreras, Guerassim Voronkov, etc. Entre els projectes per a 2005 volem destacar la participació en la producció de la companyia de flamenco del Paco Peña, Requiem Flamenco, que portarem a Oporto el 22 d’abril, l’actuació al Festival de Peralada i al Palau de la Música Catalana juntament amb la banda La Vella Dixieland. Des de l’any 2000, el seu director titular és en Lluís Vila i Casañas.

LLUÍS VILA I CASAÑAS, director
Lluís Vila i Casañas va néixer a Sabadell el 1959. Als 10 anys va entrar a l’Escolania de Montserrat on va estudiar violí, piano i cant, destacant com a solista. Ben aviat va entrar en contacte amb el món de la direcció amb la Coral Belles Arts de Sabadell. Més tard, i durant 4 anys, va ser director titular del Coro Príncipe de Asturias, d’Oviedo. Durant aquesta etapa va tenir els primers contactes amb la direcció d’orquestra professional, dirigint, entre altres, l’Orquesta Sinfónica de Asturias, l’Orquesta de la Universidad de Oviedo i la Youth Symphonic of Wales. Aquestes primeres experiències el van animar, el 1989, a traslladar-se a Viena per a realitzar els estudis de direcció a l’Escola Superior de Música d’aquesta ciutat, amb els mestres Karl Österreicher i Leopold Hager. Becat per diferents institucions espanyoles i austríaques es va llicenciar 5 anys més tard en direcció d’orquestra i de cor. Les nombroses possibilitats professionals que li oferia la ciutat de Viena el van retenir en aquesta ciutat 5 anys més durant els que, ja com a director format, va ser mestre de capella de la Mariahilf de Viena i va dirigir altres formacions corals i orquestrals austríaques, entre les que destaquem l’Orquestra Tonkunst de Viena, la Vienna Waltzer Orchestra, l’Òpera de Cambra de Viena, el Concentus Vocalis, el Wiener Singakademie, el Motetten Chor, i en el camp de la música antiga va realitzar produccions amb les orquestres d’instruments originals La Camerata della Signoria i Barock & Co. entre d’altres. Com a director d’aquestes formacions va actuar a les prestigioses sales vieneses Musikverein, Konzert Haus, Theater Odeon, i al Festival Internacional de Krems. També durant aquests anys va ser membre del cor vienès Arnold Schönberg, amb el que va participar en diferents produccions i enregistraments per a l’Òpera de Viena amb Claudio Abbado i realitzar nombrosos concerts i gravacions per a Teldec amb Nicolaus Harnoncourt i el Concentus Musicus Wien. Durant la seva trajectòria com a director, Lluís Vila ha treballat també amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra Simfònica de l’Empordà, l’Orquestra Barroca Catalana, l’Orquestra de Cambra de Cervera, el Coro de la Comunidad de Madrid, el Cor Lieder Camera, el Coro Nacional de España, l’Orfeó Universitari de València, etc. i ha sigut director assistent del Cor del Gran Teatre del Liceu; ha ofert concerts al Palau de la Música Catalana, a l’Auditori Nacional de Catalunya, al Teatre Campoamor d’Oviedo, etc.; i ha col·laborat amb la Revista Musical Catalana, i l’Österreichische Musik Zeitschrift, entre d’altres publicacions especialitzades. Actualment és director de la Coral Sant Jordi i professor de direcció musical a l’Escola Superior de Música de Catalunya, i a altres conservatoris i cursos d’estiu tant d’àmbit local com internacional.

Capella Virelai es formà a Barcelona la tardor de 1995 amb l¹esperit de difondre la música antiga, sempre sota una acurada investigació i recerca, tant d¹autors com peces poc conegudes, sense oblidar mai els grans noms de la música. El repertori bàsic és la polifonia vocal i instumental de l¹alta i baixa edad mitjana, del renaixement i el barroc espanyol, des dels trovadors passant pel regnat de Carles V fins el segle d¹or. Per a aconseguir la màxima fidelitat a l¹ambient sonor i al color d¹aquesta música, el grup utilitza instruments que son reproduccions dels originals . Vent, fusta i canyes, corda fregada o polzada, teclat y polifonia vocal son els elements que integren el conjunt. La seva trajectòria va començar amb una gravació sobre música trobadoresca per a la televisió francesa i TVC (1995), continuant, des de llavors, amb la realització de nombrosos concerts amb diferents programes i formacions adequades a cada època i estil, en diverses ciutats espanyoles com Pamplona, Segòvia, Palma de Mallorca ,Ourense (1998), Granada (1999), i als Festivals de Nájera (2000). Dins l¹ambit de Catalunya, han participat en el Segon Festival de Música Antiga de Badalona (1998), Tarragona, Festival de Camprodon, Vic (1998) i al Festival de Música Antiga de Tiana (2000). L¹any 1999 enregistren el seu primer CD amb una selecció de peces situades al renaixement ibèric i al 2000 un altre dedicat íntegrament als Cançoner dels Ducs de Calàbria fent la presentació davant el mateix Duc a Roda de Isábena. REFERÈNCIA HISTÒRICA En temps dels reis merovingis va ser anomenada ³capella² l¹oratori on els capellans guardaven, custodiaven i cuidaven una reliquia de la ³cappa² de Sant Martí de Tours i així, per extensió, es van anant anomenant ³capella² a tots els llocs privats d¹oració, o nínxols, o altars on es venerava la reliquia d¹algun sant. En música també es digué ³capella² a aquell espai que es destinava als assajos i finalment al conjunt de cantors i instrumentistes al servei de l¹església o la cort. Virelai era una de les formes de cançó-dança, juntament amb el rondó i la balada, que alterna estrofes solistes amb la volta que correspon a la concurrència cortesana. Vire-Lai, del francès ³virer² i de l¹estructura ³lai² fou molt popular als segles XII i XIII. Guillaume de Machault deia que es ballava en societat. Estudis convincents suggeregeixen la seva procedència de les cançons aràbigues del nord d¹Africa en el s.XI(Zéjel) per a passar a influir en l¹estructura dels cants trobadorescos provençals i les cantigues d¹Alfons X el Savi. Així es faria popular a tota Espanya i Portugal fins el s.XV que s¹anomenaria villancet. Altres s¹inclinen per definir el seu origen en les fonts literàries i el repertori litúrgic amb seu al monestir de sant Marcial de Limoges que, més tard derivaria cap a Occitània i tota Espanya, assenyalant la similitut amb les formes aràbigues com a pura coincidència.

HUGO M. CHINESTA, director